dimarts, 29 de desembre del 2009

Un ingredient del valor...

Com a reflexió, diré la següent anècdota. En una ocasió, algú li va dir al superheroi Wolverine ("Llobató"): "Doncs jo em pensava que tu mai tenies por, mister...". Ell va posar cara seriosa i va respondre: "Només un boig no té por, noia", mentre es retocava el seu cabell.

Aquesta anècdota es pot prendre en el sentit que, al capdavall, la prudència també pot ser sovint un ingredient de la valentia i del seny. Que ser valent no és el mateix que ser temerari, vaja.

divendres, 25 de desembre del 2009

Com una flor...

Deien els samurais de l'antic Japó que la seva vida era com la flor del cirerer: bella, preciosa, i alhora, fugaç i breu com un sospir.

dijous, 17 de desembre del 2009

En l'aparent mirall de l'ànima...

Els místics de l'antiguetat solien dir: "Nosaltres diem que qui no creu en ell mateix és un atéu. No creure en l'esplendor de la pròpia ànima i del propi ésser és l'ateïsme més gran.". Amb aquesta filosofia pròpia sobre l'ésser individual (o no tant individual), aquests pensadors místics intentaven fonamentar la seva creença en la religió i en la pràctica de la tradició.

No deixis que et tallin la llengua...

Diu una cançó del Correllengua: "No deixis que et tallin la llengua, no permetis que et deixin sense parla, és dolent qui la llengua vol tallar-la".

Sobre la bellessa de l'armonia...

Heràclit solia dir "És més preciosa l'armonia de lo invisible que de lo visible". Paradoxalment o no, potser Parmènides amb el seu "ésser" hagués firmat aquesta mateixa oració...

Si em volguessis donar...

Quan Diògens el filòsof cínic, pobre com era i com volia ser, demanava caritat, solia dir la mateixa oració: "Si tu ja has donat, a mi dóna'm també; si no ho has fet, comença amb mi mateix". Una forma bastant convencional de demanar caritat, però vestida amb una certa elegància.

Alguna cosa més que un simi despullat...

Els místics solien comentari: "Així (en contacte amb déu) seràs alguna cosa més que un simi despullat, seràs com una gota d'aigua que entra en contacte amb la mar". A fi de comptes, es podria dir que és un estil de vida.

Un bolet només viu un dia...

Hi ha una frase de reflexió pròpia de la saviesa japonesa que diu així: "El bolet només sobreviu un dia. La flor a vegades només viu durant uns pocs dies abans de desaparèixer. Alguns animals i plantes són de poca durada. ¿En aquest cas, què té l'home, que pot aguantar i incolumne per més durada el pas dels dies?".

De la naixença catalana i els seus límits...

Diu una frase del grup Musical Els Pets que "de català no s'hi neix, sinó que se'n exerceix".

Un dels significats de ser persona.

Diu una dita popular que una persona no és res si no s'és poble i no és res si no s'és lliure.

Empèdocles, amant de la música.

Deia el poeta i filòsof Empèdocles, respecte de la música amb l'arpa: "Aquest és un remei per a les malalties i la dissort de la vida, aquest és un remei per a tots els mals".

Allò de bo que té riure...

Diu un refrany popular, que riure és la millor medicina.

D'allò que has perdut...

Diu un refrany popular, d'origen castellà: "D'allò perdut, treu-ne el que puguis".

La delicadesa o rudesa de l'Amor, segons Sòcrates.

Opinava Sòcrates que "l'amor no és fi i delicat com afirmen tants poetes, sinó que és un home pobre i amb sandàlies, i neix del Recurs i de la Pobresa". En Sòcrates, doncs, tenia una visió de l'amor radicalment ascètica i, podríem dir, d'origen popular.

La maldat, la resistència a ella i el poeta Simònides.

Deia Simònides, segons la tradició: "No estimo als homes que mai són abatuts pel mal, perquè considero que tothom i totes les persones poden ésser derribades per la maldat i, de fet, tots ho som en una hora o altra; però a tots aquells que fan un esforç i es tornen a aixecar quan són abatuts malgrat les dificultats, a tots aquests els faig l'elogi i a tots aquests estimo". Per tant, per Simònides no existeixen els homes perfectes i intocables, però sí els perseverants, als quals fa el seu elogi. (Aquesta frase es pot llegir en el Protágores de Plató.).

Qui dia passa...

Diu un refrany popular: "Qui dia passa, any empeny".

Protàgores, polèmic amb els poetes.

Protàgores, pare de la sofistica, un cop que estava passejant tranquilament pel carrer va ser insultat amb males paraules, segons recull la tradició, per un poeta comú i corrent que estava per aquells racons; en resposta als seus insults, el sofista li va dir: "Amic, prefereixo ser insultat per tu que no pas sentir els teus versos". Hi ha qui pensa que cal entendre aquesta frase en el sentit que Protàgores, crític amb la poesia, era molt exigent amb els poetes i amb els músics, i preferia la companyia d'artistes de qualitat. Fins i tot, es creu per alguns que Protàgores, en els seus escrits va fer una crítica exhaustiva dels poemes clàssics d'Homer. O, com diria el refrany: "home exigent val per dos".

Miquel Àngel, l'escultura i la saviesa.

L'escultor i notable geni Miquel Àngel, a qui molts admiraven com a escultur, treia mèrit a la seva obra afirmant que "jo només em limito a treure de la pedra el que en sobra". Hi ha qui pensa que, fent un símil, Miquel Àngel feia el mateix que els místics i els metafísics: buidar l'ésser de "les aparences materials" per tal d'arribar a l'arrel de l'Ésser, de la entitat pura, de l'ànima en sí mateixa. Una de les formes d'entendre la vida, vaja.

Saviesa i budisme.

Diu la saviesa budista que, qui diu que és savi, no ho és, mentre que en canvi, qui reconeix la pròpia ignorància, ja té un pas fet per a ser un savi.

dijous, 10 de desembre del 2009

Alexandre Magne i Diògens de Sínope.

Quan Alexandre Magne, diu la llegenda, va conèixer a Diògens de Sínope, li va dir "Et donaré el que desitgis"; ell simplement li va contestar "Només vull que t'apartis, que em tapes el sol". Aquesta anècdota sol utilitzar-se per ressaltar el caràcter autosuficient i asceta de Diògens de Sínope, anomenat per alguns "el filòsof del barril".

Sobre l'edat apta per a la saviesa.

Deia Epicur que, qui diu que és massa jove o massa vell com per dedicar-se a la saviesa, és com qui diu que és massa jove o massa vell com per aconseguir la felicitat.

diumenge, 6 de desembre del 2009

Frase d'Epicur.

Diu una frase d'Epicur que viure bé i morir bé és la mateixa cosa. Que cal prendre's el fet de morir amb filosofia, vaja.

Benvingut(da) a Amb R de Refrany!!

Benvingut!! Aquesta és la pàgina de refranys, sentències i frases del Cosmos Stoer. Més endavant espero donar-te una descripció més detallada d'aquesta pàgina. De moment, espero que t'agradin els nostres refranys i frases variades. Ens veiem per aquí!!