El barril i l'oci del filòsof cínic.

S'explica que una ocasió en que l'Atenes del segle IV a.C., com de costum, estava en guerra, tota la gent de la ciutat estava fent els preparatoris militars, tàctics i de supervivència per quan arribés el moment de l'atac per part de l'enemic. L'enemic podria esdevenir mortal, no hi havia temps per perdre...

Amb tot aquest sarau, i davant la sorpresa d'alguns, el filòsof pobre i de túnica descosida anomenat Diògens el cínic es dedicava només a portar el seu barril d'un cantó cap a l'altre continuament, sense parlar amb ningú.

Quan algú li preguntava el perquè de la seva activitat, ell només responia: "Com que sóc pobre i no tinc gaire material per portar ni gaire cosa per fer, em limito a portar el poc que tinc (el meu barril) d'un cantó a l'altre tota l'estona; així, almenys, donc la impressió que estic treballant i que no estic perdent el temps".

Amb aquesta anècdota, qui sap si real, es posava de relleu una de les veritats de la vida: que la gent pobre no vol desentonar massa entre els altres, que hi ha pobres que no volen posar-se massa de relleu, sobretot sense necessitat.

Potser era aquesta moralia la que volia donar a entendre Diògens Laerci quan va retratar immortalment aquesta anècdota de Diògens, situada entre d'altres en les seves "Vides". Qui sap!!

Qui nega el patiment...

Diu un refrany, recollit del cristianisme, que el patiment s'ha d'acceptar com una part de l'existència, ja que, qui nega el patiment, nega la mateixa vida. Que cal tenir present, en altres paraules, que el patiment no és bo per sí mateix però que a vegades és l'escenari per arribar a plaers més grans i a vivències més heroiques. És una filosofia.

Qui s'oblida de lo bé que s'ho ha passat...

Deia el savi filòsof Epicur, en una sentència vaticana, que: "Qui un dia s'oblida de lo bé que s'ho ha passat s'ha fet vell aquest mateix dia". Aquesta era una de les sentències més notables d'aquest hedonista grec, al meu entendre.